ELS TRES CONILLETS

La música és la part dolça del cor

Quan encara estàs adormida i gairebé no pots obrir els ulls per la son i t'adones que són vacances o un cap de setmana, sents una música especial  captivadora que comença pels dits dels peus i puja fins el cap. Sents tranquil·litat, pessigolles al nas, i sents que tens ganes de viure, de saltar, de cantar, ...
I somies…

Els tres conillets

La Ivet i el Pipo

Eren tres conillets que vivien dins els instruments musicals que tocaven la Ivet, la Mariona i la Nora.
Pipo era blanquet, com un floquet rodó de neu, el pèl llarg i net, les orelles petites i eixerides i uns bigotis tàctils invisibles que  són els que donaven una suavitat especial a les notes que sortien de la flauta dolça on vivia. Sí, sí, la seva casa era la flauta dolça de la Ivet.
Ja feia temps que  notava una petita tremolor quan tocava la flauta; els sons eren ben  diferents i, de tant en tant, quan apropava l'orella per identificar la melodia que es barrejava amb les notes, sentia veus que no encertava el que volien dir.

-Hopilapo Ipivetpo, socpi elpo Pipipopo mipifaposolpi elpo méspi bupofópo delpi mónpo.

La Mariona i el Papi

Després semblaba que la flauta es movia i xiuxiuejava dolces melodies. Donava voltes per sí mateixa i de vegades feia una cridòria rítmica mentre rodolava pel  terra.
Una tarda que la Mariona tocava el violí al saló, va sentir la mateixa melodia, repetida i repetida, que sortia de les profunditats del violí. Cada vegada que la Mariona fregava una de les cordes, un altre so s'escampava per l'aire  i arribava a la seva oïda barrejat amb paraules incomprensibles.

-Hopalapi Mapariopinapa sócpi elpa Papipipa dopi repa mipi elpa méspi vellpa d’apiquípa

Eren les rítmiques paraules de Papí, el segon conillet, el més vell de tots tres.Tenia el cap negre on resaltaven dos ullets diferents, un de negre i un de verd fosc. Les potes del darrera i la cua eren negres també i la resta del cos blanc  trencat com l'escuma que surt del mar i  les roques amb les onades. Les potes davanteres eren curtes i l'ajudaven a mantenir l'equilibri  mentre les potes del darrere s'encarregaven de produir els sons.

Pupi era la més musical però estava sempre adormida. Tenia les orelletes llargues, gairebé negres i caigudes i,  de tant en tant, quan estava nerviosa, les aixecava alternativament. Cantava com les estrelles de l'Òpera, però la seva especialitat eren les nanes. Vivia dins el piano que tocava la Nora.Totes les nits interpretava  una  nana diferent. I entre les notes i la melodia, la Nora, mig adormida, sentia també paraules llunyanes, musicals i tendres que la transportaven a altres mons.

-Hopulapi Nopurapi, sócpu lapi Pupupipi solpu lapi sipu

I aquella nit de març, sense saber ni quan ni per què, la Ivet, la Mariona i la Nora es van despertar totes tres a la vegada. Es van aixecar tot d'una  i caminant de puntetes, van seguir l'estranya melodia que les encisava.

L`espectacle va ser màgic. Semblava una pel·lícula de dibuixos animats on els protagonistes eren el piano, el violí i la flauta. Ballaven i ballaven al compàs de la música.

Damunt el piano estava el violí, vestit de frac amb un barret negre  i una banda blanca. Una poteta negra  sortint del seu cor interpretava  una melodia de somnis. Sobre el teclat, la flauta, erecta, de faldilla vermella, sabates de tacó, premía suaument d'una en una les tecles, fent l'harmonització.

Com a resultat una nana, pero no una nana qualsevol, una nana de fantasia, que produïa un somni profund. 

   Si la música surt del cor 

viureu milers d'aventures

visitareu altres mons

i la tristor serà mol curta

Toca el piano Nora

do re mi

Sona la flauta Ivet

si do re

Canta el violí Mariona

sol la si

Do re mi si do re sol la si

Do re mi si do re sol la si …

En acabar la nana els tres conillets van sortir dels seus amagatalls. Tots portaven un barret de copa  i un bastó com els de claqué. Es van col·locar en filera , van saludar amb una profunda inclinació i .

… la Ivet, la Mariona i la Nora van tancar els ulls a poc a poc  perdent de vista les siluetes ja difuminades dels conillets que encara les saludaven en el silenci de la nit.

I van somiar i van sentir pessigolles al nas  i una música especial  captivadora que comença pels dits dels peus i puja fins el cap.

A Ivet, Mariona i Nora , música de primavera.