RETALLADES I PROMESES ELECTORALS

            Sembla ser que som en època de retallades i d'estrènyer el cinturó. D'aquesta manera, i atès que són els polítics els que apliquen la tisora, seria lògic que comencessin per ells mateixos, per donar exemple, per solidaritat i, sobretot, per responsabilitat.
            Poso només un exemple i un càlcul aproximat. Molt diferent al que han aplicat i intenten aplicar ells per decret: funcionaris un 5% - 8% per cent menys en el sou mensual, 30% + + a les pagues extres passades de juny i Nadal. Ignoro el que s'ha estalviat l'administració.

CÀRRECS: Hi ha 8112 batlles, 65.896 regidors, 1206 parlamentaris autonòmics, 1031 diputats provincials, 650 diputats i senadors, 139 responsables de cabildos i consells insulars i 13 consellers de la Vall d'Aran. (Possiblement hagi més on aplicar la podadora: presidents autonòmics, expresidents, Casa Reial, etc) ( Dietes per assistir a les reunions  de les empreses municipals com a presidents, etc)

Càlculs:
Total: 75.967 (els nostres assalariats elegits)
75.967 x 1.000 € x 2 = 151.934.000 € (en les pagues extres (1.000 € de mitjana)
75.967 x 300 € x 4 = 91.160.400 € (en el sou de només 4 mesos) (300 € de mitjana)
500 ex-senadors / diputats  x  8.200 = 4.100.000 € (Indemnitzacions actuals amb les eleccions)

Total en aquests pocs retalls: Gairebé  250 milions de €.

            I això són només unes petites mostres de retallades factibles i adequades. Primer, perquè els que ens han ficat a la crisi, sense el nostre permís, no s’arronsarien  d'espatlles  davant les retallades en sanitat, educació, vitals per a la nostra subsistència.
              En cap programa electoral ens s'especifiquen actuacions posteriors -moltes per capricis personals- i d'un elevadíssim cost econòmic i que, normalment es duen a terme amb crèdits que augmenten el nostre deute personal, local, autonòmic i estatal. Per certificar s'utilitzen les plaques commemoratives, la foto corresponent, l'agraïment, com si els diners els posessin ells i ens fessin un favor als contribuents.

         M'agradaria llegir i valorar promeses electorals del tipus:

• S'endeutarà el poble amb la quantitat de 100.000 € i es construirà una nova piscina olímpica.
• S’elevarà el crèdit de fa quatre anys en un 25% i amb ell s'aixecaran les voreres de tot el poble per  substituir-les per altres de marbre.
• Es demanarà un crèdit especial d'1 milió d'euros per a la construcció del nou ajuntament que dissenyarà un dels millors arquitectes italians del moment.
• S’hipotecaran els impostos de l'any següent i es contractaran 10 assessors/es del batlle  i es nomenaran 7 càrrecs de confiança per acompanyament en festes i desplaçaments.
• Es construirà un monument als reis visigots, Ataülf i Wamba, per la seva important aportació a la cultura d'aquest poble.
• S'incrementarà en un 5% els impostos per dotar el president, el batlle i tinents d'alcalde d'un Audi últim model blindat en substitució dels BMW actuals.
• Es demanarà un crèdit de 2 milions d'euros a 30 anys per subvencionar:

a. La Televisió del partit que governi,

b. L’equip de futbol del poble,

c. L'associació d'actors en atur,

d. Els viatges d'assessors a altres països per documentar-se,

e. Totes les empreses municipals,

f. Despatxos oficials amb secretària i acompanyament per a tots els ex-públics governants,

g. Les cistelles de Nadal de ses senyories i

h. Els castells de focs d'artifici, últim model, de les festes populars.

• Es recaptarà un impost especial per a la construcció d'un aeroport al poble, ciutat, etc per poder evacuar la població en cas de bombardeig, perquè alcaldes i regidors puguin desplaçar-se ràpidament i per al “botellón” de cap de setmana.

             I  poder comparar els vots rebuts.

             No podem confiar els nostres impostos a aquells que no diuen en què pensen gastar-los. Hem de ser informats amb anterioritat què es farà per autoritzar-ho o no. Som nosaltres, els contribuents, els que hem de permetre la sol·licitud d'un préstec si ho considerem necessari. No podem deixar-ho a l'arbitri de polítics i altres herbes, la honorabilitat i el servei públic dels quals,  en general, s'han difuminat i materialitzat en les seves butxaques.